Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

23 de febr. 2010

Tatuatges en xinès

Si algú s'havia preguntat perquè actualitzava poc últimament i amb entrades tan microservianes -com em va fer notar en Rafa l'altre dia-, podríem utilitzar una aproximació al problema coneguda com la navalla de Ockham:
"Si un problema admet més d'una solució, la més probable és la més simple"
Se m'acut una resposta ben simple, doncs: em feia mandra i no he tingut gaire temps. Per no trencar amb la dinàmica, avui toca una tira d'un còmic online (es veu que ara en surten de sota les pedres i tots venen la seva pròpia samarreta) anomenat Apokalips, que barreja captchas i tatuatges.

15 de febr. 2010

Especial Charles Barkley


Charles Barkley fou un gran jugador de bàsquet de la NBA (no és que s'hagi mort, però ja no hi juga més), i probablement hagi sigut l'únic a qui s'ha donat el premi a jugador més valuós -MVP- sense haver guanyat mai l'anell de campió amb el seu equip. Per al que ens concerneix, però, va ser un creador massiu de frases lapidàries: el cert és que la majoria de les perles que deixava anar mostraven facetes força desagradables de la seva persona, però la seva capacitat per arranjar-les i deixar-les anar una rere l'altre és terroríficament admirable. Alguns exemples:

  • L'únic que sé d'Angola és que estan en problemes.

    (Després d'haver donat un cop de puny a un dels angolesos): I què si ho vaig fer? Ell em podia haver tirat una llança!

    (Sobre el partit que va jugar la selecció dels USA contra Angola a Barcelona '92)
  • Sóc la millor persona que conec.

  • (A Kenny Smith, company comentarista i ex-jugador): "M'agrada que els Celtics siguin competitius, perquè és molt divertit anar al Boston Garden: quan hi jugava t'escopien, et tiraven coses i parlaven de la teva mare. Vaja, com si estigués sopant a casa teva "

  • M'encanta Nova York, tinc una pistola!

  • (Ernie Johnson, comentarista de la TNT) "Quin és el problema dels Knicks en aquest moment?" (Charles): "Que no són bons."

  • He estat ric i he estat pobre. Definitivament ser ric és millor.

  • Al Gore és un perdedor. Però només és el segon més gran perdedor de Washington. Els Wizards són els grans perdedors a Washington.

  • Saps que tot se n'ha anat a la merda quan el millor raper és blanc i el millor golfista negre.

  • Tant me fa tirar amb la dreta o amb l'esquerra. Sóc amfibi.

  • (A Cuttino, jugador de los Angeles Clippers): Escolta Cuttino, de què cony vas disfressat amb aquesta roba? Ja no estàs a Rhode Island. Això és l'NBA. Aquí les noies tenen dents.

  • Una mica de pes? A això li dius una mica de pes? Això és com dir que el del Titanic va ser un petit accident marítim. Va home, si fins i tot em sembla que fa servir la mateixa talla de calçotets que jo.

  • (Fent referència a la pel·lícula Space Jam, en la qual havia fet un cameo). La meva part no és gaire espectacular, però cal tenir en compte que el protagonista és Jordan, és la seva pel.lícula. Crec que és una pel lícula entretinguda que agradarà als nens. Espero que agradi a tothom. Bé, de fet m'és igual, ja m'han pagat.

10 de febr. 2010

Stop! Hammertime!


Un graffiti fet amb gràcia. Si algun dia trobeu un semàfor
semblant a La Garriga... u can't touch this!

8 de febr. 2010

Més proves, si encara no se'n tenien prou

No voldria ficar-me ara en qüestions polítiques, però el sector de la població anti-medicina tradicional pro-mètodes alternatius té diversos trets compartits. Independentment del mètode iniciàtic que s'hagi seguit, un cop s'és dintre, tots tenen en comú que el vel que es posen davant dels ulls és voluntari. La negació de l'evidència pel pur plaer de fer-ho és la norma. Sovint he dit que les opcions de cadascú són lliures i que no tinc cap problema -que no sigui ètic- en contenir-me i evitar una crítica que, per altra banda, em resultaria ben fàcil. Per fer una analogia, tenim el tema del tabac. Fumar és una opció pròpia: si algú hi està disposat, coneix els riscs que comporta per a la salut i ho fa de manera que a la resta no ens afecti (cosa que, amb l'actual legislació, encara no podem donar per fet), doncs endavant. Ara bé: això no em privarà d'opinar sobre els mètodes discutibles de les tabaqueres o d'aquells qui recepten girant l'esquena a la raó i amb la mirada fixa a la butxaca i el dringar de les monedes. No em malinterpreteu: no defenso les companyies farmacèutiques, ni els seus mètodes ni les seves finalitats. Però és innegable que la medicina científica, que els amants de la demagògia fàcil anomenen tradicional, té al seu darrere infinitat d'estudis, de farmacèutics llicenciats, de químics i d'estudis estadístics que en corroboren l'eficàcia. Estudis que, amb independència de la llengua, religió o cultura, qualsevol professional és capaç d'entendre i que, per la pròpia definició, la medicina alternativa desconeix. Almenys, acompanyats de la paraula rigor.

Des de fa alguns anys, persones d'arreu s'oposen a la vacunació dels seus fills, citant sovint que això provoca autisme. La font d'aquest argument és un estudi d'Andrew Wakefield publicat l'any 1998 i que fa pocs dies ha estat retirat, després de comprovar que diversos elements són incorrectes. Es té la sospita, a més, que Wakefield (el qual ha sigut criticat recentment pel Consell General Mèdic de Regne Unit) va arribar a falsificar dades a l'hora de fer l'estudi. Així doncs, the antivax failure is complete.

Morir-me

Morir-me, estimada? És la última cosa que faria!
Últimes paraules de Groucho Marx

7 de febr. 2010

Milano

Acabat d'arribar d'Itàlia, de Milà, que és motiu i excusa suficient per l'abandó d'un blog que, amb el nou quadrimestre, ja veurem si sóc capaç de mantenir.
Si no heu fet estada a la ciutat i demaneu a algú recomanacions, segurament el primer que us esmentarà serà la visita obligada al Duomo, la catedral gòtica que es troba al bell mig del pastís. I el cert és que la construcció és una delícia. Començada a aixecar prop del 1400 i ampliada durant els segles posteriors, no es va acabar fins a mitjan s. XIX, seguint ordres del mateix Napoleó.
Recoberta de marbre, amb més de quaranta pilars, amb uns vitralls i finestres al cor fabulosos, i una terrassa que discorre entre un bosc de pinacles i que permet observar la plaça i carrers circumdants (sempre que no l'hagin tancat per gelada), la fama que s'ha guanyat és ben merescuda.


Nosaltres en vam comprar una petita miniatura, força robusta i dura. Li vaig preguntar al venedor quantes dents es podien trencar si el tir era prou precís, però no em va entendre i vaig preferir no insistir. Un viatge fantàstic en qualsevol cas.

1 de febr. 2010

Dubtes reals sobre la vida real

He fet un petit treball d'arqueologia i he recuperat aquest antic còmic d' XKCD, després de llegir una cosa que m'hi ha fet pensar:

TED Talk

Si estic escrivint dins d'un parèntesi i vull acabar ficant una cara contenta al final, com ho haig de fer? Potser (així :)? No, sembla que falti un ")". O potser (així :))? Uix, no, que lleig.

Un més a la llista de problemes sense solució... En qualsevol cas, haureu vist que parla de les TED talks: si no les coneixeu, són unes conferències molt interessants i divulgatives sobre tecnologia, entreteniment, disseny, ciència... Hi ha una mica de tot i, si se sap una mica d'anglès, s'entenen molt bé. Val la pena fer-hi una ullada, perquè totes estan gravades i llistades a internet.