Al final resulta que la Terra sí que és una bola de neu: és a dir, ho va ser fa 716,5 milions d'anys, en la que sembla l'edat de gel més dura que hagi patit mai el nostre planeta. Científics de la universitat de Harvard publiquen a Science un estudi que presenta nous detalls i arguments que recolzen la teoria que la neu va arribar a cobrir totes les latituds del planeta, des dels pols fins a l'equador.
En paraules de Francis A. Macdonald, autor principal de l'estudi: "És la primera vegada que s'ha demostrat que la glaciació Sturtian també va tenir lloc en latituds tropicals, i això és una prova directa que la Terra es va convertir en una bola de neu". També afegeix que "Les nostres dades suggereixen que la durada aproximada de la glaciació fou d'uns 5 milions d'anys".
Com no podia ser d'una altra manera, també es fa un anàlisi de la vida, ja que els primers organismes vius havien aparegut prop de 3.000 milions d'anys enrere i, davant l'evidència de la nostra existència, és clar que en aquesta edat de gel diverses poblacions van aconseguir sobreviure. En particular, es parla dels organismes eucariotes. Segons l'estudi, la llum solar i les aigües superficials seguien disponibles en diversos llocs del planeta, cosa que va permetre la preservació -més que proliferació- de la vida eucariota (recordem que els eucariotes són aquells organismes amb nucli cel·lular diferenciat).
"Fins i tot en una Terra convertida en bola de neu, hi hauria gradients de temperatura, i és molt probable que el gel fos dinàmic: que fluís, es debilités, i formés àrees locals d'aigua oberta que proporcionessin refugis per a la vida". De fet, aquesta idea del gel dinàmic ja s'ha comprovat en les geleres, en què bosses interiors d'aigua donen més fluïdesa al riu total.
"El registre fòssil suggereix que tots els principals grups eucariotes, amb la possible excepció dels animals, ja existien abans de la glaciació Sturtian". Tot i que no s'aporten proves de cap mena, l'equip d'investigació es pregunta si no tindria alguna relació l'aparició dels animals amb la bola de neu. Sovint, situacions extremes d'aquesta mena han sigut profitoses des d'un punt de vista evolutiu.
Un altre dels arguments a favor de la teoria és la troballa de roques al Canadà que, per magnetisme i composició, havien pertangut a zones tropicals, a uns deu graus de latitud.
Tot i que els científics no sàpiguen amb exactitud què va provocar aquesta glaciació ni què la va fer finalitzar (en teoria climatològica no acostuma a haver-hi relacions causals gaire evidents, sinó una sèrie d'equacions en derivades parcials amb comportaments caòtics i de difícil estudi), sembla que coincideix amb un període d'activitat volcànica d'una zona propera a Alaska, que possiblement va precipitar el final de la bola de neu.
Adaptat a
Hotel Infinit de:
F.A. Macdonald, et al. “Calibrating the Cryogenian” Science vol 327, 5 de marzo de 2010.