Fi

 Aquest blog ja no s'actualitza. Per a informació més recent, entreu a:

Gerard PC

GECO

Eyjafjallajökull i coses així

Cortesia de la pulga snob, molt recomanable. Crítica àcida a la falta de rigor, a les religions, ciències,... i totes aquestes coses que tant m'agraden. Aquesta forma part de la secció del "Diosito".

Els bons temps

I can remember when the air was clean and sex was dirty.

George Burns

Tots som transgènics

Fa mesos, a principis d'estiu de l'any passat si no recordo malament, vaig enganxar aquest programa per casualitat al canal 33. Enrique Cerdá, catedràtic de genètica de la Universitat de Sevilla, parlava sense pèls a la llengua de totes aquelles qüestions tan controvertides que afecten els aliments. 

Com sempre, s'hi estigui d'acord o no (i en aquest cas costa no estar-hi d'acord), és un plaer escoltar algú que en sap de debò i és un expert en la matèria. I amb els transgènics, aquest pou tan ple de desconeixement i demagògia, amb qui tothom s'hi atreveix però la majoria no en sap prou, és encara més agradable. 

Us deixo el vídeo, per si us sobra mitja horeta i voleu omplir-la amb quelcom educatiu. 

Camarada revolusionario

Entrada curta i lleugera per anunciar que, molt de tant en tant, aniré escrivint alguna cosa ací. Seguiré amb la mateixa voluntat de posar-hi el que em vingui de gust i em reservaré el dret, com he fet fins ara, de desaparèixer en qualsevol moment si no tinc res interessant a dir o no en tinc ganes. El camarada revolusionario segueix al peu del blog (amb g)!

Escull la teva teràpia alternativa

La medicina científica no et fa el pes? Els estudis clínics no tenen cap significat per a tu? Hi ha tantes teràpies alternatives que no saps quina triar? Cap problema, amb aquest diagrama segur que trobaràs la que més s'adiu a les teves necessitats!

La idea original del diagrama és de Cristian Jago, jo només l'he traduït al català.

Això ho explica tot!

Actualitzacions exprés! Ara mateix ens trobem al pou, sota la que és popularment coneguda com a delgada línea marrón, però esperem sortir-ne aviat!

Gràfics i ràbia

Un brillant gràfic de GraphJam, que mostra la probabilitat d'aixecar cadascun dels dits de la mà per denotar ràbia. 

OMFG it's a dinosaur

Jurassic Park, el muntatge del director. Versió en 30 segons del clàssic (una mica cutre això sí):

El país dels habitants amb els ulls verds

Un problema/endevinalla que és més subtil del que pugui semblar a primer cop d'ull:

Tenim un país amb 1000 habitants, 100 dels quals tenen els ulls verds i la resta els tenen marrons. Per tradició, és tabú parlar del color dels ulls i ningú en fa mai cap esment. A més, no tenen miralls ni cap mena de material reflectant, de manera que una persona no pot saber de cap manera de quin color són els seus ulls però coneix el color dels ulls de la resta de la població. També tenen una llei que dicta que, si per qualsevol motiu, algun habitant descobreix que té els ulls verds, l'endemà al matí s'haurà de suïcidar. 

En algun moment, un foraster arriba a la illa i fa el següent comentari, que tothom escolta: "que curiós m'ha resultat veure algú en aquesta illa amb els ulls verds com jo". La pregunta és, assumint que els habitants de la illa són perfectament lògics (això significa que arribaran a qualsevol conclusió que pugui ser deduïda lògicament a partir de la informació de què disposin), quina conseqüència (si és que en té alguna) tindrà la frase del foraster?

-----------------

La manera més senzilla de veure què passa és suposar que, en comptes de 100 persones amb els ulls verds, n'hi ha 1, 2, 3... i anar-ne augmentant el nombre (el que es diu actuar per inducció).

En cas que n'hi hagués 1 de sol, la persona per a qui tots els altres habitants tenen els ulls marrons sabria que té els ulls verds al mateix moment que el foraster digués que hi ha una persona amb els ulls verds. Per tant, a mitjanit es suïcidaria.

En cas que n'hi haguessin dos, aquests dos individus veurien una sola persona amb els ulls verds: ara bé, en cas que en total només hi hagués una persona amb els ulls verds, aquesta seguiria el raonament anterior i al final de la primera nit es suïcidaria. Com que no és el cas, a la primera mitjanit ningú es suïcida i, per tant, les dues persones dedueixen que tenen els ulls verds. Per tant, a la segona nit, les dues persones amb els ulls verds es suïcidarien.

I així successivament: per tant, en el cas en què 100 persones tinguin els ulls verds, a la 100-èssima nit es suïcidarien tots de cop.

Ara bé, l'argument "El foraster no diu res que els habitants del país no sabessin abans" sembla correcte, i això entra amb contradicció amb el que s'ha dit abans. On és l'error (subtil) en aquesta sentència?

Que el foraster ha proporcionat alguna informació als habitants del país és clar: altrament, no hi hauria "tret d'inici" als suïcidis. El truc rau en el fet que no és informació de primer ordre, i això fa que sigui poc intuïtiu. És a dir, no n'hi ha prou amb saber que hi ha persones amb els ulls verds, sinó que també és important "els altres saben que hi ha persones amb ulls verds" i successivament.