Eyjafjallajökull i coses així

Cortesia de la pulga snob, molt recomanable. Crítica àcida a la falta de rigor, a les religions, ciències,... i totes aquestes coses que tant m'agraden. Aquesta forma part de la secció del "Diosito".

Escull la teva teràpia alternativa

La medicina científica no et fa el pes? Els estudis clínics no tenen cap significat per a tu? Hi ha tantes teràpies alternatives que no saps quina triar? Cap problema, amb aquest diagrama segur que trobaràs la que més s'adiu a les teves necessitats!

La idea original del diagrama és de Cristian Jago, jo només l'he traduït al català.

Això ho explica tot!

Actualitzacions exprés! Ara mateix ens trobem al pou, sota la que és popularment coneguda com a delgada línea marrón, però esperem sortir-ne aviat!

Gràfics i ràbia

Un brillant gràfic de GraphJam, que mostra la probabilitat d'aixecar cadascun dels dits de la mà per denotar ràbia. 

OMFG it's a dinosaur

Jurassic Park, el muntatge del director. Versió en 30 segons del clàssic (una mica cutre això sí):

El món segons San Francisco

Avui un altre mapa, però aquest cop bastant menys seriós (tot i que sovint les veritats més grosses es diuen quan estàs de broma). Té la seva gràcia que Las Vegas formi part de Jesus Land.

De generic.

Polímers pornogràfics

Via machacas.org. Com ha dit algú, s'ha de tenir la ment (i la mirada) realment bruta per apreciar-lo en tota la seva magnitud. Alguns costen d'imaginar! Si hi ha algun químic a la sala potser ens ajudarà a aprofundir-hi...

Headshot amb síndria

Segurament aquesta entrada esdevindrà una de les més garrules del blog des de la seva creació, i segurament seré castigat per pecador i per riure-me'n de les desgràcies d'altri, però és que he rigut tant veient aquest vídeo que no ho he pogut evitar.

Per dir-ho ràpid i que s'entengui, aquesta petita joia tracta les conseqüències d'utilitzar un tira-xines gegant per a llançar síndries. En certa manera, ningú no podrà dir que no s'ho estava buscant. Això sí: no apte per a persones amb gaire empatia.

La princesa i la granota

Segur que el príncep blau no era tan hàbil sota els llençols. Probablement tampoc ho era a sobre dels llençols. Ni per davant ni per darrere. Via optipess, que ja havíem comentat algun dia.

Seguim amb el temps escàs i amb la mandra al cos es fa difícil idear entrades més educatives i originals. I així seguirà fins al setembre, Ramén!

Evolució

Ja he semi-tornat de vacances (que en realitat no han sigut tals, però m'han mantingut allunyat de la xarxa). Quan tingui més temps per perdre i un espai més reduït per fer-ho tornaré a actualitzar el blog més assíduament.

Pels nostàlgics del senyor dels anells

Algú els hauria de dir que abans de començar a excavar estaria bé que construïssin una escala per a poder sortir... Per això que són petitons i aquestes coses...

Just a flesh wound!

Sovint em queixo de la qualitat de les pel·lícules que emeten per televisió: en particular, i suposo que perquè és el que em queda més a prop, de les de TV3. No sé qui s'encarrega de l'elecció de "La Gran Pel·lícula" ni de les seves germanetes lletges, però definitivament no compartim el concepte de què és un bon rodatge. En particular, em sembla que TV3 pateix la infecciosa malaltia de catalogar en funció de com de recent és el film: si és relativament nou, és bo; si és antic no se'l mira ningú. Doncs perdoneu-me per portar la contrària, però relegar pel·lícules al fons de l'armari (o al 33, que sovint sembla el mateix) perquè han entrat en l'edat adulta em sembla una contradicció flagrant amb tots aquests epítets que ens col·loquem a sobre (la nostra, la televisió de qualitat,...). I ja no m'estic referint a clàssics com Dotze homes sense pietat, (blanc i negre, anarquia!), però sincerament, abans que segons quina deixalla d'acció, posem una comèdia de Woody Allen que no costa gaire!

Encara més: hi ha pel·lícules que mai he vist -ni m'imagino veure- per televisió, tot i tractar-se sovint d'obres molt rellevants. Doncs bé, tot i no ser la nostra ni tenir tanta repercussió, des d'aquest blog reivindiquem els clàssics! I aquí us en deixo un fragment (just a fragment), tot intentant despertar-vos les ganes de veure Monty Python altre cop.

L'aigua té memòria? Espera un moment...

Els animals són gent simpàtica...

Aquest és el títol d'un documental genial del 1974, centrat en les curiositats (que des d'aquest blog tan reivindiquem) de la fauna d'un petit oasi al mig del desert. En un moment donat, les fruites d'un arbre de l'oasi es comencen a fermentar, i els animals, famolencs, acaben fent tombarelles i anant de tort. Em sembla que tots ens hi sentirem identificats:

Trololololó

També anomenat "I am very glad, because I'm finally returning back home".

Espectacular la qualitat del playback i la capacitat per mantenir aquesta cara de psicòpata convicte durant tanta estona:

Ah, la música soviètica! Aquella gran desconeguda!

21 dies

Deixin que els seus fills creixin salvatges i lliures, perquè ja saben la dita: "Deixin que els seus fill creixin salvatges i lliures".

Tatuatges en xinès

Si algú s'havia preguntat perquè actualitzava poc últimament i amb entrades tan microservianes -com em va fer notar en Rafa l'altre dia-, podríem utilitzar una aproximació al problema coneguda com la navalla de Ockham:

"Si un problema admet més d'una solució, la més probable és la més simple"

Se m'acut una resposta ben simple, doncs: em feia mandra i no he tingut gaire temps. Per no trencar amb la dinàmica, avui toca una tira d'un còmic online (es veu que ara en surten de sota les pedres i tots venen la seva pròpia samarreta) anomenat Apokalips, que barreja captchas i tatuatges.

Especial Charles Barkley

Charles Barkley fou un gran jugador de bàsquet de la NBA (no és que s'hagi mort, però ja no hi juga més), i probablement hagi sigut l'únic a qui s'ha donat el premi a jugador més valuós -MVP- sense haver guanyat mai l'anell de campió amb el seu equip. Per al que ens concerneix, però, va ser un creador massiu de frases lapidàries: el cert és que la majoria de les perles que deixava anar mostraven facetes força desagradables de la seva persona, però la seva capacitat per arranjar-les i deixar-les anar una rere l'altre és terroríficament admirable. Alguns exemples:

• L'únic que sé d'Angola és que estan en problemes.
  
  (Després d'haver donat un cop de puny a un dels angolesos): I què si ho vaig fer? Ell em podia haver tirat una llança!
  
  (Sobre el partit que va jugar la selecció dels USA contra Angola a Barcelona '92)

• Sóc la millor persona que conec.
  
  
• (A Kenny Smith, company comentarista i ex-jugador): "M'agrada que els Celtics siguin competitius, perquè és molt divertit anar al Boston Garden: quan hi jugava t'escopien, et tiraven coses i parlaven de la teva mare. Vaja, com si estigués sopant a casa teva "
  
  
• M'encanta Nova York, tinc una pistola!
  
  
• (Ernie Johnson, comentarista de la TNT) "Quin és el problema dels Knicks en aquest moment?" (Charles): "Que no són bons."
  
  
• He estat ric i he estat pobre. Definitivament ser ric és millor.
  
  
• Al Gore és un perdedor. Però només és el segon més gran perdedor de Washington. Els Wizards són els grans perdedors a Washington.
  
  
• Saps que tot se n'ha anat a la merda quan el millor raper és blanc i el millor golfista negre.
  
  
• Tant me fa tirar amb la dreta o amb l'esquerra. Sóc amfibi.
  
  
• (A Cuttino, jugador de los Angeles Clippers): Escolta Cuttino, de què cony vas disfressat amb aquesta roba? Ja no estàs a Rhode Island. Això és l'NBA. Aquí les noies tenen dents.
  
  
• Una mica de pes? A això li dius una mica de pes? Això és com dir que el del Titanic va ser un petit accident marítim. Va home, si fins i tot em sembla que fa servir la mateixa talla de calçotets que jo.
  
  
• (Fent referència a la pel·lícula Space Jam, en la qual havia fet un cameo). La meva part no és gaire espectacular, però cal tenir en compte que el protagonista és Jordan, és la seva pel.lícula. Crec que és una pel lícula entretinguda que agradarà als nens. Espero que agradi a tothom. Bé, de fet m'és igual, ja m'han pagat.

Stop! Hammertime!

Un graffiti fet amb gràcia. Si algun dia trobeu un semàfor

semblant a La Garriga... u can't touch this!

Dubtes reals sobre la vida real

He fet un petit treball d'arqueologia i he recuperat aquest antic còmic d' XKCD, després de llegir una cosa que m'hi ha fet pensar:

Si estic escrivint dins d'un parèntesi i vull acabar ficant una cara contenta al final, com ho haig de fer? Potser (així :)? No, sembla que falti un ")". O potser (així :))? Uix, no, que lleig.

Un més a la llista de problemes sense solució... En qualsevol cas, haureu vist que parla de les TED talks: si no les coneixeu, són unes conferències molt interessants i divulgatives sobre tecnologia, entreteniment, disseny, ciència... Hi ha una mica de tot i, si se sap una mica d'anglès, s'entenen molt bé. Val la pena fer-hi una ullada, perquè totes estan gravades i llistades a internet.