Bobby McFerrin és un cantant certament singular. I ho dic en el més bon sentit de la paraula, perquè les seves capacitats vocals són absolutament increïbles: no només la seva tessitura engloba un espectre de freqüències molt ampli, sinó que és capaç de fer canvis (saltar de nota a nota) amb una facilitat sorprenent, sigui quina sigui la diferència entre els dos sons. Fins i tot pot fer harmònics amb la seva pròpia veu, cosa que no havia vist mai fer a ningú. A més, té una gran capacitat d'improvisació i, tot i que no n'estic segur, estic bastant convençut que té oïda absoluta. Tot això sense tenir una veu estudiada de tipus "operístic", que de vegades es fa inadequada per segons quins estils musicals.
Senyal que és un personatge musical destacable és que es tracta i s'estudia en diverses escoles superiors de música (a l'ESMUC, per exemple), si bé el ciudadano de a pie el coneixerà pel seu Don't worry be happy, on interpreta totes les veus i "sorollets" ell mateix.
Remenant youtube vaig trobar aquest vídeo l'altre dia, en què ens mostra la "màgia" de l'escala pentatònica.
Segurament el "costum" musical hi té quelcom a veure, però no deixa de ser curiós que algunes escales puguin arribar a resultar tan naturals.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada