Imaginem una situació en què dos discuteixen, i un té raó i l'altre no. Cap dels dos està disposat a cedir, i el que està equivocat està convençut que és l'altre qui va errat: aleshores, quin valor té el no estar equivocat, si ningú reconeix en un dels dos el vencedor i en l'altre el perdedor? La posició dels adversaris és simètrica, i en aquesta situació el fet de "tenir la raó" seria quelcom a determinar per un tercer personatge: la raó estaria, doncs, subjugada socialment. La pregunta és: a falta d'un àrbitre extern, té alguna manera aquell qui té la raó de decantar la balança al seu favor?
------
(No us demano cap demostració ni cap resposta única perquè no existeix. Dic que el problema és poc ortodox perquè, segurament, es pot respondre de moltes maneres: així doncs, doneu-ne una).
.png)
4 comentaris:
El qui té la raó pot provar de desafiar l'altre i alhora posar a prova les seves idees. Però això només serviria si els dos són personatges racionals. Quan un és irracional no s'hi pot fer res.
En el cas de la homeopatia, el qui té la raó hauria d'intentar obligar a l'altre a prendre una sobredosis de remei homeopàtic (uns quants milers de vegades la concentració recomanada). Si realment funcionés (el remei) doncs el qui en beu acabaria realment fotut.
Si tot va com ha d'anar no li passarà res (tot i que no ho voldrà acceptar) i si li passa alguna cosa... Doncs un defensor dels remeis homeopàtics menys...
Si els protagonistes del problema pensen racionalment, en teoria funciona el següent mètode: fer que es posen d'acord en unes premisses o axiomes i aleshores que cadascú expose tot el raonament que ha seguit des d'aquí fins a la seua conclusió. Per força un dels dos haurà comés una fal·làcia lògica de raonament.
Caldria veure si aquestes dues persones comparteixen sistema epistemològic.
Em sembla, Aviam, que has dado en el clavo, que diuen al país veí.
Publica un comentari a l'entrada