La cadena de farmàcies Boots reconeix que els productes Homeopàtics no curen res

No és que es tracti de cap novetat. De fet, només fa falta veure en quins principis (bé, d'alguna manera se'ls ha d'anomenar) es basa l'homeopatia per adonar-se'n de l'insult a la ciència farmacèutica que representa usar el terme "medicament" amb aquest tipus de productes.

De totes maneres, sempre està bé que una empresa de renom reconegui que els venen senzillament perquè no són perjudicials per la salut (i, per tant, la seva venda és legal) i perquè són populars (i, per tant, faran negoci).

Vista la seva composició (estan fetes de boletes de sucre amb colorant i ruixades amb aigua pura), potser seria millor que les venguessin a les botiguetes de caramels, però si donada l'evidència encara hi ha gent disposada a pagar perquè algú els les recepti, allá ellos, que dirien al país veí.

Transformacions de Möbius

Les transformacions de Möbius són un grup de transformacions del pla que s'expressen normalment en forma de funció racional de $z$, essent aquest un nombre complex qualsevol. Per als no matemàtics, us les heu d'imaginar com un conjunt de maneres de "transformar" el pla en si mateix.

Explícitament, la fórmula d'aquestes transformacions és:

\[ f(x) = \frac{a z + b}{c z + d}\]

Es requereix, quan es tracta amb funcions d'aquest tipus, que el producte $ad-bc$ sigui diferent de zero, per evitar que la funció sigui constant.

Les transformacions de Möbius tenen totes les propietats boniques que se'ls pot demanar: es tracta de funcions holomorfes i, per tant, conformes. Això significa que qualsevol transformació de Möbius conserva els angles originals. Com sempre que es parla de funcions en sentit geomètric, el més probable és que una imatge ens ajudi molt a imaginar-nos les coses:

Una manera força senzilla de classificar les funcions de Möbius és la següent:

• Dilatacions: tan senzill com sembla. Ampliacions del pla (com si agaféssim una lupa i ens hi acostéssim).
• Rotacions
• Translacions: vindria a ser el "canvi de lloc" del pla anterior. Com si l'agaféssim tot junt i el canviéssim de posició.
• Inversions: potser les més difícils d'imaginar.
• Combinacions dels anteriors

I, com sempre, us deixo un vídeo perquè en pugueu admirar la bellesa (val la pena i és apte per a tots els públics!).

Brúixola política

Suposo que la majoria teniu les idees clares, i sabríeu dir a quina posició us trobeu dins de les clàssiques escales econòmiques i socials. En qualsevol cas, convindreu amb mi que fer tests és entretingut, i sempre va bé confirmar les coses -per si de cas descobrim coses sorprenents. De manera que us deixo aquesta Brúixola Política que espero que us diverteixi una estona (tot i que tampoc espereu gaire rigorositat).

A mi m'ha sortit això:

El senyor Josep Martí, doncs, no ha aconseguit sorprendre'm.

La plus que lente

Claude Debussy (1862-1919) fou probablement un dels principals i més bons músics del segle XX. Per situar-lo històricament, podríem dir que estava encavalcat entre el romanticisme i l'impressionisme, tot i que refusava estereotips i mai volgué encasellar-se.

Va ser dels primers, si no el primer, de trencar amb la forma clàssica i començar a experimentar amb noves harmonies i melodies, sense oblidar amb això el treball i la qualitat de la composició. Segons les seves pròpies paraules, la música no havia de pretendre ser per intel·lectuals: es conformava si la gent se l'escoltava. Estic bastant convençut que si ressuscités i obrís els 40 principales canviaria ràpidament d'opinió -si no es morís abans d'un atac de cor-, però de totes maneres ja en aquell moment no podia evitar de vegades els efectes col·laterals d'un talent brillant:

A la gent no li agraden gaire coses que són molt boniques — es troben massa lluny de les seves petites i estúpides ments.

Malgrat l'arrogància implícita en les seves paraules, s'ha de reconèixer que força sovint tenia (i té encara) raó.

Claude Debussy no va crear "escola" en el sentit usual: és a dir, no tingué cap deixeble que continués el seu camí. Això no obstant, la seva influència és latent a probablement tota la música culta moderna. Segons diuen els experts (almenys això diu la viquipèdia), és especialment notable la seva petjada a la música de Hollywood.

En qualsevol cas, subscric plenament que la finalitat de la música és el gaudi d'escoltar-la, i no tant la seva teorització. Per això, us deixo un regal: un vals plus que lente.

Classes d'harmonia

G.G-Podria donar-me classes d'harmonia?

M.R-Quan va guanyar vostè l'any passat?

G.G-Uns 200.000 dòlars.

M.R-Aleshores és vostè qui hauria de donar-me classes a mi.

Resposta de Maurice Ravel a George Gershwin.

L'homenet de la gavardina

Pel camí que ve de Roma,

passeja el batlle amb cor tranquil.

Porta capa i gavardina,

i del barret li'n surt un fil.

Amunt i avall, sempre amb seguici,

parloteja sense descans.

Somriu, convenç, es rasca la closca:

i, en acabat, es refrega les mans.

I si fa tard el peregrí,

l'home del barret no espera.

Amb tres gambades l'ha atrapat,

i se l'emporta per la drecera.

De feina en té a cabassos,

de padrons i comptes sacs,

ara la ploma no té tinta

i el desordre fa zig-zags.

Però l'homenet, xino-xano,

en fa via i endavant,

acompanyat nit i dia

per sa panxa petulant.

I és que és un càrrec vitalici:

fer-se'n càrrec una sort!

Tot plegat és la rutina

d'un homenet anomenat mort.

100.000 avionetes de paper.

Gran Rapids, Michigan. 20.000 persones. Sis mesos de preparació. Gent cantant, tocant i fent l'ona. 100.000 avionetes de paper de diversos colors, llançats des del terrat de sis gratacels.

El resultat: