Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

22 d’oct. 2008

Mark King

Level 42 és un grup britànic de funk que va tenir molt èxit entre els anys 80 i 90, amb més de 30 milions de discos venuts arreu del món. Les cares més reconeixibles del grup són el baixista Mark King i el teclista Mike Lindup, els vocalistes i únics membres estables.

Com ja va sent normal últimament, cada vegada que descobreixo un grup (és a dir, que començo a escoltar música seva), un grup amb bons músics i temes que m'agraden, resulta que són d'una altra època i que probablement no els podré veure mai ni seguiran component. Ja em va passar abans al descobrir els Brecker Brothers (amb Michael Brecker i Randy Brecker, saxofonista i trompetista respectivament i uns fora de sèrie els dos), al descobrir Queen (que tot i no tenir virtuosos, musicalment era molt complet) , Weather Report (Zawinul i Pastorius), The Police (no tan excepcionals, però també mítics), etc.

Sempre em passa el mateix: grup nou que m'agrada implica que algun dels components està mort, o que s'han dissolt, o que tots tenen 70 i 80 anys... Evidentment sempre queda la música clàssica, que per escoltar-la en directe no necessites que el senyor Mozart surti de la tomba per posar-se a dirigir l'orquestra, però el cas és el mateix (tots els compositors de música clàssica que ens arriben estan, òbviament, morts i enterrats). Suposo que en part és lògic, i que de la gran quantitat de música que es fa és difícil destriar-ne la bona sense que el temps hagi filtrat una mica les obres trivials o escombraria i ens faci la feina més fàcil.

Us deixo un vídeo d'un solo bastant recent del Mark King -és un monstre de l'slap, a banda de cantar i tocar alhora (que, si es fa bé, és una cosa immensament difícil!). El tema es diu "Mr Pink", i és d'uns dels primers àlbums del grup.


1 comentari:

Núria ha dit...

Ei Gerard!
M'alegro que t'hagis passat al bloc, bàsicament perquè sí, el flog és una merda. I el facebook és la moda tot i que no és d'un format tan pràctic com el bloc, però és cert que serveix com a gran arxivador i per parides en relació a la gent del cercle...
Aquest baixista toca molt bé i les llumetes del baix fan molta gràcia. Tot i així no és la música que més m'agrada...
Per cert, això de baixista avorrit no ho hauries de dir, si fas un munt de coses i ja no et veiem el pèl!!
ptó