Le Sacre du Printemps, amb el nom en què va ser estrenat a París l'any 1913 (en català és conegut com "la consagració de la primavera"), és un ballet fet per Igor Stranvinsky, compositor que va viure entre 1882 i 1971 en part a Rússia (el seu país d'origen), en part a Suïssa, en part a França i, en general, a Los Angeles.
L'obra pertany a la seva època "russa", probablement la més trencadora, i treballa amb harmonies complicades, força revolucionàries pel temps en què es va fer. Tan revolucionàries que, de fet, la gent va marxava escandalitzada a mig ballet el dia de l'estrena -com es nota que no estaven en crisi. Anys després, el 1940, l'obra va ser seleccionada per fer-ne una representació artística a la pel·lícula Fantasia.
Per mi, Stravinsky va ser un dels últims grans compositors clàssics: va seguir avançant en l'art de la composició i va tenir una influència enorme. Obres com aquesta o l'ocell de foc em semblen espectaculars, i tan difícils de copsar amb paraules que el millor és escoltar-les per entendre què hi ha al darrere.
La veritat és que després d'ell, puc comptar amb els dits d'una mà -i encara me'n sobren- els grans compositors per a orquestra simfònica que hi ha hagut. Ja se sap que a partir dels 40 moltes coses canvien: la producció musical (amb l'arribada de la música moderna) augmenta moltíssim, i la qualitat, en termes generals, disminueix.
Però oblidem-nos ara de tot això i deixem, encara que sigui momentànient, la reflexió de banda. Escoltem i deixem-nos captivar per la bellesa de la consagració de la primavera. I, si podem, fem un esforç per entendre què hi ha més enllà de la closca de l'obra.
L'obra pertany a la seva època "russa", probablement la més trencadora, i treballa amb harmonies complicades, força revolucionàries pel temps en què es va fer. Tan revolucionàries que, de fet, la gent va marxava escandalitzada a mig ballet el dia de l'estrena -com es nota que no estaven en crisi. Anys després, el 1940, l'obra va ser seleccionada per fer-ne una representació artística a la pel·lícula Fantasia.
Per mi, Stravinsky va ser un dels últims grans compositors clàssics: va seguir avançant en l'art de la composició i va tenir una influència enorme. Obres com aquesta o l'ocell de foc em semblen espectaculars, i tan difícils de copsar amb paraules que el millor és escoltar-les per entendre què hi ha al darrere.
La veritat és que després d'ell, puc comptar amb els dits d'una mà -i encara me'n sobren- els grans compositors per a orquestra simfònica que hi ha hagut. Ja se sap que a partir dels 40 moltes coses canvien: la producció musical (amb l'arribada de la música moderna) augmenta moltíssim, i la qualitat, en termes generals, disminueix.
Però oblidem-nos ara de tot això i deixem, encara que sigui momentànient, la reflexió de banda. Escoltem i deixem-nos captivar per la bellesa de la consagració de la primavera. I, si podem, fem un esforç per entendre què hi ha més enllà de la closca de l'obra.
.png)
3 comentaris:
I quins són els altres que consideres grans compositors orquestrals?
Fixa't que dic després d'ell, i amb això vull dir més joves que ell.
... i pretens que sàpiga qui són exactament?
Publica un comentari a l'entrada