Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

6 de febr. 2009

L'escalada

No tinc massa a dir -encara no ha passat prou temps des de l'última actualització-, però finalment m'han arribat unes fotos de l'última vegada que vam anar a escalar en roca, i m'ha fet gràcia penjar-les.
La veritat és que em sembla un esport fantàstic: divertit i molt tranquil. L'escalador, necessita d'una combinació de força i enginy per a poder tirar endavant. És qüestió d'anar pujant a poc a poc, prenent-se el temps que faci falta per pensar (perquè s'ha de pensar!) com carai es posen les mans i en quins forats o cantos fer força amb els dits i peus. A més, en la modalitat de roca, permet gaudir de vistes i espectacles poc comuns pel simple caminant, alhora que estar en contacte directe amb la terra i roca catalana.
I seguint la dinàmica de trobar-li coses bones, s'ha de comentar que és un dels pocs esports no competitius que existeixen. De fet, és tan poc competitiu que la gent s'anima entre si: a escalar no hi vas amb els teus rivals, hi vas amb els companys.

En tot cas un altre dia ja faré una explicació més detallada i divulgativa, explicant el tema dels graus, els diferents tipus d'escalada, etc. De moment deixo les fotos, que són de Montserrat.

2 comentaris:

L'Ull Prodigiós ha dit...

Has tornat a la vida!

Jo també encara que faci mandra...

un petó! Fins aviat!

I.

Irene ha dit...

M'agrada, a a veure si aquest semestre, que els dijous tinc 4 hores mortes per la gran urbs m'ho penso, abans, però haig de posar-me una mica en forma, que fa temps que no faig res.

I quanta veritat! Ararecordo lúltim cop que vaig anar a la via ferrada de Centelles i

nye

nye

no acabo de recordar si tu hi eres, si, oi?


Fins aviat, un cafè abans de pràctiques!

I.