Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

7 d’oct. 2009

La ciència no necessita tisores


Quan el senyor Zapatero era un mer candidat a la presidència d'Espanya, va prometre duplicar en una sola legislatura la inversió en investigació i desenvolupament, parlant sovint sobre la necessitat d'una reconversió de l'economia del país a una de basada en el coneixement. Vista la seva llarga llista de promeses oblidades (els catalans ho saben prou bé), pot sorprendre que aquesta vegada, efectivament, acomplís el que havia dit abans de ser president. Després d'anys en què aquest tipus de despeses no havien sigut considerades "prioritàries", l'impuls que significà aquest plus va donar esperances a molta gent que, si bé no esperava arribar a la primera línia mundial científica i tecnològica, sí que podien somniar en entrar al grup capdavanter.

Això no obstant, a les primeres de canvi, i gràcies a la crisi mundial que ens està afectant a tots, el govern decideix fer una important retallada als pressupostos de I+D. Evidentment tracten de dissimular-ho dient que es repartiran crèdits, però a la pràctica aquesta opció és complicada si no impossible, ja que per definició els crèdits s'han de retornar i la ciència no sempre produeix resultats a curt termini.

Des del meu punt de vista, es tracta d'una actitud incomprensible: un dels motius pels quals Espanya tardarà tant a sortir de la crisi segons el FMI és, precisament, el model econòmic en què estava basat: el totxo i els seus amiguets immobiliaris. Sota el supòsit que el govern vol el bé del poble, potser caldria esperar propostes de cara al futur que no siguin de cartró-pedra... això, és clar, si no és que responen a actituds partidistes i prefereixen arribar a les properes eleccions amb els comptes quadrats. Però no siguem malpensats. En qualsevol cas, el que és segur és que retallar d'un apartat que, malgrat les últimes inversions, ja no era per a tirar-hi coets, tindrà conseqüències durant molt de temps, quan la crisi actual s'hagi acabat però Espanya (i mentre no siguem independents, Catalunya de retruc) segueixin estant al cul del món.
Citant en Joan Guinovart (president de la Confederació de Societats Científiques):
Si es pensen que la investigació i l'educació són cares, ja s'ho trobaran amb la ignorància i la mediocritat.
{Aquesta entrada forma part de la iniciativa promoguda pel blog "La Aldea Irreductible"}

1 comentari:

Jorge ha dit...

vivim a un país de totxos (mai millor dit) i de lletres company.. Així que ho tenim bastant fotut aquí