Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

5 de maig 2010

La Febre de Werther

Werther fou una de les primeres obres de Goethe i la que definitivament el catapultà a la fama, convertint-lo en una celebritat literària. L'argument és ben conegut per tothom, ja que es tracta d'una de les primeres i més populars novel·les emmarcades en el romanticisme: el jove Werther, idealista enamorat d'una dona promesa, es suïcida en veure que la realització dels seus desitjos és impossible i mai podran estar junts.

La novel·la deixà una enorme empremta en la societat, i va donar origen a un fenomen anomenat Werther-Fieber («Febre de Werther»). Els homes joves d'Europa vestien amb la pròpia roba que Werther utilitzava en la novel·la i en molts casos arribaven a practicar, per greus desenganys amorosos, el suïcidi. De fet, es tracta d'un dels primers casos de suïcidi mímic que es coneixen, i provocà, suposadament, la mort d'uns dos mil lectors. Cal tenir en compte, però, que amb el romanticisme el suïcidi es popularitzà i arribà a ser conegut com el Mal du siècle.

La febre de Werther va ser causa de preocupació per a les autoritats i altres autors. En concret, Nicolai Friedrich decidí escriure un final alternatiu per a la novel·la que resultés més agradable. L'anomenà Die Freuden des jungen Werther, Les alegries del jove Werther (sí, és ridícul) i en ell l'Albert, coneixent Werther i imaginant-se les seves intencions, omplí les pistoles amb sang de pollastre, evitant així el suïcidi de Werther i cedint-li gustosament la Lotte. Goethe trobà la versió desagradable i començà una enemistat litarària amb Friedrich que el portà a escriure un poema titulat Nicolai auf Werthers Grabe, Nicolai sobre la tomba de Werther. En aquest es relatava com l'autor de la versió defecava en el sepulcre de Werther, fent malbé la seva memòria.

La història de la literatura és certament curiosa.

3 comentaris:

Tariq P. A. ha dit...

També pots explicar, un dia d'aquests, una altra enemistat literària que en realitat va arribar a l'àmbit personal: Vargas Llosa VS. García Márquez!!

Gerard ha dit...

Ja m'ho miraré. Has de reconèixer, però, que aquesta és boníssima XD Un amb "les alegries del jove Werther", (no se m'acut títol millor per a una paròdia per molt que hi pensi), i l'altre amb "Nikolai defecant sobre la tomba de Werther".
M'agradaria llegir el poema, ha de ser èpic hehe

Marieta ha dit...

Doncs, si no m'equivoco, a Faust li dóna un altre valor a la vida, molt més elevat...Suposo que després d'uns quants anys es veuen les coses d'un altre manera i es deuria arrepentir del suicidi del pobre nano jejeje
(de totes formes, no he llegit res d'aquest bon home...i no crec que ho faci -de moment-)