La plus que lente

Claude Debussy (1862-1919) fou probablement un dels principals i més bons músics del segle XX. Per situar-lo històricament, podríem dir que estava encavalcat entre el romanticisme i l'impressionisme, tot i que refusava estereotips i mai volgué encasellar-se.

Va ser dels primers, si no el primer, de trencar amb la forma clàssica i començar a experimentar amb noves harmonies i melodies, sense oblidar amb això el treball i la qualitat de la composició. Segons les seves pròpies paraules, la música no havia de pretendre ser per intel·lectuals: es conformava si la gent se l'escoltava. Estic bastant convençut que si ressuscités i obrís els 40 principales canviaria ràpidament d'opinió -si no es morís abans d'un atac de cor-, però de totes maneres ja en aquell moment no podia evitar de vegades els efectes col·laterals d'un talent brillant:

A la gent no li agraden gaire coses que són molt boniques — es troben massa lluny de les seves petites i estúpides ments.

Malgrat l'arrogància implícita en les seves paraules, s'ha de reconèixer que força sovint tenia (i té encara) raó.

Claude Debussy no va crear "escola" en el sentit usual: és a dir, no tingué cap deixeble que continués el seu camí. Això no obstant, la seva influència és latent a probablement tota la música culta moderna. Segons diuen els experts (almenys això diu la viquipèdia), és especialment notable la seva petjada a la música de Hollywood.

En qualsevol cas, subscric plenament que la finalitat de la música és el gaudi d'escoltar-la, i no tant la seva teorització. Per això, us deixo un regal: un vals plus que lente.