Potser és estrany que em posi a escriure versos una vegada cada sis mesos. Potser no ho és tant. Sigui com sigui, el més determinant és que ho recordi, que ho tingui present: i després de l'experiment de l'altre dia, sense voler, em venen frases al cap. Fins que no se m'acudeixi tancar l'aixeta i obrir-ne una altra, vosaltres que malauradament em llegiu, us les haureu amb elles cada cop que les copiï aquí. I aquest és el cas de l'actualització d'avui: escrita a raig en deu minutets, evidentment.
Això d'avui (no sé com anomenar-ho) li podríem dedicar a J.V.Foix, perquè inconscientment em sembla que l'estava copiant. En certa manera és una crònica lleugera de cap d'any; en una altra certa manera és un conjunt referències en diversos idiomes i a moltes coses, la majoria que van passar i altres que no. Però -altre cop- no en tragueu conclusions massa ràpid, que les dolces metzines estan dins el calaix i ningú les ha tocat.
Ho signo jo
i em bec el blau
en aquesta línia horitzontal.
Obrint el cap de bat a bat
em tiro el centre de gravetat.
De mig a mig
un got de xampany,
i una pastilla per anar tirant.
Tic tac tou que és el sofà
el bon any les dotze va tocar.
Cuit a amagar
que ve el catxalot!
S'arrossega per la terrassa com pot.
Quan obre el raig amb l'interruptor
el soroll és dens al menjador.
En ratllem un tros
i tatxant! ja som al pavelló,
i amb l'entrada una consumició.
.png)
2 comentaris:
hahaha
aquesta crònica (en vers) pot ser la crònica de molta altra gent!
;)
Ets la musa que me'l va inspirar, com suposo que hauràs notat hehe
Home, si li treus la part drogoadicte, és bastant fidel a la realitat. Un dia d'aquests t'explico totes les referències, que n'hi ha unes quantes XD
Publica un comentari a l'entrada