Del blau i del negre,
de la música de les branques,
del xiuxiueig de la nit.
També del vent, que encenia la cara.
D'estendre't el braç
sobre l'espatlla,
i del frec del cotó contra la llana
quan anàvem pel camí.
De la roca on ens vam deturar,
d'aquell liquen deliciós que verdejava.
D'aquells núvols baixos,
que amagaven les estrelles que no et vaig poder mostrar.
I del foc:
d'algun foc trivial
que va anul·lar la fantasia,
i et va captivar en la foscor.
De tot això et parlo a cau d'orella,
però no em sents.
Fa 4 hores
3 comentaris:
ho signes tu?
Sí, però no t'imaginis coses rares xD
Aiii aquests de ciències que escriueu a raig, i tan bé que ho fan... ;)
Publica un comentari a l'entrada