Spam

Tots coneixem la paraula. Hi hem de conviure diàriament: es tracta del correu brossa, format per missatges electrònics enviats indiscriminadament i de forma massiva, sense consentiment del receptor, que tenen en general una finalitat econòmica (de vegades es tracta de correu comercial i de vegades, simple i planament, d'estafar als innocents). T'ofereixen Viagra, pastilles, estris miraculosos que augmenten les dimensions genitals, ròlexs d'imitació, les últimes novetats sobre la vida de Tiger Woods... tot s'hi val. La qüestió és que si els fas cas, d'alguna manera o altra els emissors del missatge hi acaben sortint guanyant.

I sí, és així: malgrat pugui semblar que tothom els esborra directament (si no és que ho fa el filtre del beneït gmail), el negoci de l'spam dóna beneficis. Perquè tot i que mantenir un bot (un programa que repeteix la mateixa acció contínuament) enviant correus té el seu cost, una proporció de les persones que reben spam, petítissima, hi acaba caient: són pocs, però suficients perquè l'spam sigui lucratiu per a qui l'envia.

A escala global, però, es podria categoritzar el fenomen de desastrós: fa uns deu anys es va calcular que l'spam costava 10.000.000.000 € només als usuaris d'internet a la UE. No sé quines xifres seran les actuals, però segur que força majors. I això no és tot: l'spam també afecta els buscadors, fent que cada vegada que es realitza una cerca, un gran nombre de pàgines que apareixen siguin totalment inútils. Això representa una gran pèrdua de temps per als usuaris que utilitzen els buscadors, i també pels buscadors mateixos a l'hora d'indexar pàgines. Un altre dia explicaré com funciona l'algorisme de google (el PageRank), però grosso modo ha de diagonalitzar una matriu ENORME, i pot tardar uns quants dies a realitzar totes les operacions... Afegir les pàgines d'spam pel mig pot fer incrementar moltíssim el temps que es necessita per fer els càlculs.

En resum: l'spam és una molèstia per a tothom qui l'ha de patir. Però no volia parlar tant de què és l'spam, sinó de l'origen del seu nom, que és una història ben curiosa i té a veure amb la imatge que he posat abans. Potser us resulta estrany, però és el que sembla: una llauna de carn.

L'SPAM es va fer popular durant la segona guerra mundial per raons evidents: les llaunes eren de consum habitual i no hi havia gaire marques de carn en conserva. Tot i això, no tenien -ni tenen encara- fama de ser un menjar de gaire qualitat. De fet, el nom original prové d'una abreviació de les paraules SPiced hAM (és a dir: carn especiada), però s'han popularitzat altres retroacrònims com "Squirrel, oPossum, And Mouse" (literalment: esquirol, opòssum i rates) o "Something Posing As Meat" (alguna cosa fent-se passar per carn).

Tanta era la fama de l'spam al Regne Unit (l'exèrcit britànic en devia estar fins a les escopinyes), que Monty Python va acabar fent-ne un gag a la seva sèrie Monty Python's flying circus (en aquest, un home i una dona arriben a un bar i demanen què hi ha per menjar: malauradament tot porta spam). Perquè us feu una idea de l'impacte popular que va tenir, el correu brossa s'ha batejat en el seu honor: per si no l'heu vist, però, us el deixo aquí. No costa gaire d'endevinar la relació que té amb el correu brossa!

Bonus: fixeu-vos en els crèdits.