Donjon

Quatre torres negres, la més alta de les quals es divisa a deu jornades de marxa... Una porta de plom amagada en el fons de pantans infectes... Quilòmetres de passadissos, recoberts de molsa i salnitre... Trencants, muntacàrregues, escales fins a les entranyes de la Terra... És la Masmorra. La Meva Masmorra.

Així comença, amb el tom de Coeur de canard (o Corazón de pato en la versió espanyola), la magnífica sèrie de còmics de La Mazmorra. I, malgrat l'inici pugui semblar tètric, res més lluny de la realitat. Donjon és una paròdia del món mític de Dungeons & Dragons, basada en un principi brillant: què passaria si una Masmorra fos conduïda com una empresa?

El primer pas és construir un castell enorme, més gran del que és imaginable, i donar-li aparença d'abandonament total. Després, reclutem monstres de tots els cantons, com més terrorífics millor, i els proporcionem allotjament. I el menjar? Ben fàcil: fem publicitat de la Masmorra per tot arreu, diem que té un tresor de proporcions descomunals guardat per un Dragó, i tan sols resta esperar que els exploradors més temeraris s'atreveixin a venir a buscar-lo. Els donem una mica de cove a les primeres sales, els fem creure que són capaços de tot i, quan ja s'han divertit, els posem un monstre al davant contra el qual no tenen cap opció. I ja tenim sopar! A més, la seva mort servirà per engrandir la llegenda de la Masmorra i el seu patrimoni passarà a formar part del tresor de la Masmorra, que cada cop serà més gros i sucós. Com a plantejament no està pas malament.

Els autors de la línia argumental del còmic són els dibuixants francesos Sfar i Trondheim. I dic línia argumental perquè el còmic és, certament, particular: els seus toms estan numerats, començant pel -99 fins al 200. Això fa un total aproximat de 300 còmics, que en són uns quants. Si bé la parella de creadors ja han dit que no pensen arribar a aquesta xifra, i que hi haurà buits entre aquests 300 números, per tal que la història sigui consistent n'hi ha d'haver igualment un nombre considerable: i la gràcia és que la il·lustració de la majoria de còmics s'està delegant a una nova generació de dibuixants. Podríem dir, doncs, que és pràcticament una obra popular.

Aquests 300 números, estan ordenats en tres èpoques principals: del -99 al 0 s'anomenen "Amanecer", i tracten la formació de Jacinto, des del seu naixement fins a la creació de la Mazmorra tal i com la coneixem; de l'1 al 100 s'anomenen "Zenit", i s'expliquen les aventures de Marvin i Herbert, dos treballadors de la Masmorra, i de com aquest últim aconsegueix reunir tots els objectes del destí; del 101 en endavant, la sèrie rep el nom de "Crepúsculo", i tracta el final de la Masmorra, ara convertida en la fortalesa del Gran Kahn. A més, cada època té el seu propi estil narratiu: Zenit, per exemple, és la d'humor més delirant, mentre que Amanecer és més seriosa i d'aspecte més fosc. Cal destacar, a més, que els personatges del còmic són animals antropomòrfics.

Vaja, que si us queda un foradet sense omplir a la carta dels reis, i no sabeu què posar-hi...