Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

7 de febr. 2010

Milano

Acabat d'arribar d'Itàlia, de Milà, que és motiu i excusa suficient per l'abandó d'un blog que, amb el nou quadrimestre, ja veurem si sóc capaç de mantenir.
Si no heu fet estada a la ciutat i demaneu a algú recomanacions, segurament el primer que us esmentarà serà la visita obligada al Duomo, la catedral gòtica que es troba al bell mig del pastís. I el cert és que la construcció és una delícia. Començada a aixecar prop del 1400 i ampliada durant els segles posteriors, no es va acabar fins a mitjan s. XIX, seguint ordres del mateix Napoleó.
Recoberta de marbre, amb més de quaranta pilars, amb uns vitralls i finestres al cor fabulosos, i una terrassa que discorre entre un bosc de pinacles i que permet observar la plaça i carrers circumdants (sempre que no l'hagin tancat per gelada), la fama que s'ha guanyat és ben merescuda.


Nosaltres en vam comprar una petita miniatura, força robusta i dura. Li vaig preguntar al venedor quantes dents es podien trencar si el tir era prou precís, però no em va entendre i vaig preferir no insistir. Un viatge fantàstic en qualsevol cas.

2 comentaris:

Alasanid ha dit...

Això explica l'absència, no hi he estat i pel que veig ha de ser una passada. A veure si mai tinc la sort de fer-li una visita.

Si saps combinar la precisió i la força jo crec que les pots fer saltar totes jajaja Molt bona aquesta!

Ferran ha dit...

Fa molt, molt de temps que hi vaig anar, però recordo la majestuositat del Duomo i la plaça que el rep, així com un passeig gairebé màgic pel seu sostre. Milà des del capdemunt de la seva catedral... un 10!