Acabat d'arribar d'Itàlia, de Milà, que és motiu i excusa suficient per l'abandó d'un blog que, amb el nou quadrimestre, ja veurem si sóc capaç de mantenir.
Si no heu fet estada a la ciutat i demaneu a algú recomanacions, segurament el primer que us esmentarà serà la visita obligada al Duomo, la catedral gòtica que es troba al bell mig del pastís. I el cert és que la construcció és una delícia. Començada a aixecar prop del 1400 i ampliada durant els segles posteriors, no es va acabar fins a mitjan s. XIX, seguint ordres del mateix Napoleó.
Recoberta de marbre, amb més de quaranta pilars, amb uns vitralls i finestres al cor fabulosos, i una terrassa que discorre entre un bosc de pinacles i que permet observar la plaça i carrers circumdants (sempre que no l'hagin tancat per gelada), la fama que s'ha guanyat és ben merescuda.
Nosaltres en vam comprar una petita miniatura, força robusta i dura. Li vaig preguntar al venedor quantes dents es podien trencar si el tir era prou precís, però no em va entendre i vaig preferir no insistir. Un viatge fantàstic en qualsevol cas.
2 comentaris:
Això explica l'absència, no hi he estat i pel que veig ha de ser una passada. A veure si mai tinc la sort de fer-li una visita.
Si saps combinar la precisió i la força jo crec que les pots fer saltar totes jajaja Molt bona aquesta!
Fa molt, molt de temps que hi vaig anar, però recordo la majestuositat del Duomo i la plaça que el rep, així com un passeig gairebé màgic pel seu sostre. Milà des del capdemunt de la seva catedral... un 10!
Publica un comentari a l'entrada