De vegades noto que em centro en el dia a dia (sona a filosofia barata, i al capdavall suposo que ho deu ser). Evidentment quan ho descobreixo és que he fet cert treball d'abstracció, i encara que momentàniament, me n'he apartat, però podríem dir que és quelcom força natural. La rutina m'absorbeix. En el bon sentit, ep, perquè per sort tinc prou coses a fer -sovint fins i tot massa! Però sí, tinc deures a correspondre, i una cosa porta a l'altra. Tot plegat va inevitablement lligat a la lectura constant de les notícies i premsa, hàbit que vaig inaugurar tímidament cap als 10 anys i que he anat reforçant i ampliant progressivament. Últimament tinc la sensació d'estar llegint el mateix cada dia. Notícies amunt i avall de la crisi, de l'atur, de la vaga, de les eleccions, de la campanya, de debats fastigosament bipartidistes, del matrimoni amb Espanya, del concert, de la tan anhelada independència del país, de Catalunya, de si Reagrupament i Solidaritat aniran junts o no, de si Esquerra es desplomarà, de si Sandro és un català modèlic i diligent per tenir la modèstia de parlar en castellà en públic i que tothom el pugui entendre... I, aixecant la vista una mica més enllà, d'Europa, Estats Units, la Xina, Japó, una mica de Sud-Amèrica ara que estan rescatant els miners atrapats... i molt poc d'Àfrica, molt poc. D'en Mandela encara en diuen alguna cosa quan surt amablement per a bufar les espelmes, però d'Àfrica? Ben poc, realment. I, ben pensat, que no se'n parli em provoca bastant terror. Perquè quan en surt una, n'és una de grossa, encara que es trobi a mig diari i faci mandra de llegir.
Àfrica no és un país, però sovint hi penso globalment. M'agrada pensar que és per l'enorme diversitat i riquesa animal i vegetal, però a vegades no sigui així. En qualsevol cas es tracta d'una gran massa territorial, plena d'històries.
El mapa que inaugura l'entrada dóna una idea bastant exacta de la superfície d'Àfrica en comparació amb la part del món que més escoltem als noticiaris (exacta en el sentit que la projecció és força acurada). És interessant comparar-ne la mida amb la de països que normalment es perceben com a més poderosos. Hi deuen passar força coses. Pensem-hi, per un moment, que ja s'encarregarà l'univers que tornem al dia a dia.
.png)
5 comentaris:
està clar, sempre s'han fet mapes amb la projecció que més afavoria als de l'hemisferi nord.
I llegir la premsa està molt bé, sempre que variïs la font...
:)
El que passa és que Àfrica, pels noticiaris, no té prou interés mediàtic. Qui recorda, per exemple, el merder de Biafra? no interessa, perquè no ven. Això és una cosa -d'entre moltes d'altres- que ens hauríem de fer mirar.
*Sànset*
En algún moment, per alguna raó, algú decidirà que ha arribat l'hora d'incloure l'Àfrica en l'agenda informativa. Va passar el mateix amb l'Amèrica Llatina, que avui dia sí és als informatius de tot el món (per elements com Chaves i per coses com el salvament dels miners xilens).
Però és cert, a dia d'avui, quan es parla d'Àfrica és moment de començar a patir per algun poble.
Ja ho saps, importància econòmica. Àfrica té molts recursos, però no els exploten ells, sinó els països que tu hi has sobre-impressionat. És una bona metàfora aquest mapa, a part de ser revelador del territori que tenim al sud, i del qual passem completament.
Caram, ara m'acabo de fixar en l'escrit aquest que has posat sota això de 'deixeu el vostre comentari', que exigent!!
Marieta: sí, i tant. De, fet hi havia una entrada molt interessant a aquest blog que parlava de maneres diferents de projectar una esfera en un pla:
http://gaussianos.com/%C2%BFcomo-se-construyen-los-mapas-terrestres/
I d'això de la premsa, ja ho sé ja. Si precisament ara que amb l'internet la majoria de diaris tenen la pàgina actualitzada... és malaltís.
Sànset: ho sé, i és una llàstima. De fet, es podria generalitzar encara més: quan d'alguna cosa no se'n parla, mai pot ser per cap bona raó (vegi's tots els merders polítics que han sortit a la llum últimament).
Ferran: Tinc aquesta mateixa impressió sobre l'Amèrica llatina, tot i que per edat suposo que no ho he pogut observar massa.
Xexu: sí, ara rellegint-lo sembla que m'hagi passat una mica! Em va pujar la mosca al nas quan vaig veure que començaven a fer spam a entrades antigues i suposo que ho vaig posar fruit de l'excitació hehe
Publica un comentari a l'entrada