Arts i lletres   |   Cites  |   Ciència i Tecnologia   |   General   |   Humor   |   Música

12 de març 2009

De nit

Lluna nova,
Venus resplendent a l'horitzó.
Sens més llum que aquesta,
sens la més lleguera remor,
acaricio les tecles del piano
i en recordo la fragància i el color.

La mà al pit,
el llavi al llavi.
El cor en un sospir
escarlata i transparent.

Ressona l'harmonia
en el silenci més ple.
I és de nit,
encara.

4 comentaris:

Irene ha dit...

Gerard! Artista Local!
Has de veure una sèrie molt frikie que jo sé.

Irene ha dit...

ostres, tu sempre tan avançat

doncs si, capdelluç.


fa gràcia.


^^

bonanit!

Núria ha dit...

Gerard, si això ho veiés l'Ángela ja estaria dient què per què coi vas tirar per matemàtiques en comptes de lletres...

Núria ha dit...

jo no dic que ningú hagi abandonat res. Tothom però s'especialitza en alguna cosa, hi dedica més temps...