Lluna nova,
Venus resplendent a l'horitzó.
Sens més llum que aquesta,
sens la més lleguera remor,
acaricio les tecles del piano
i en recordo la fragància i el color.
La mà al pit,
el llavi al llavi.
El cor en un sospir
escarlata i transparent.
Ressona l'harmonia
en el silenci més ple.
I és de nit,
encara.
.png)
Fa 1 hora
4 comentaris:
Gerard! Artista Local!
Has de veure una sèrie molt frikie que jo sé.
ostres, tu sempre tan avançat
doncs si, capdelluç.
fa gràcia.
^^
bonanit!
Gerard, si això ho veiés l'Ángela ja estaria dient què per què coi vas tirar per matemàtiques en comptes de lletres...
jo no dic que ningú hagi abandonat res. Tothom però s'especialitza en alguna cosa, hi dedica més temps...
Publica un comentari a l'entrada