Pel camí que ve de Roma,passeja el batlle amb cor tranquil.Porta capa i gavardina,i del barret li'n surt un fil.Amunt i avall, sempre amb seguici,parloteja sense descans.Somriu, convenç, es rasca la closca:i, en acabat, es refrega les mans.I si fa tard el peregrí,l'home del barret no espera.Amb tres gambades l'ha atrapat,i se l'emporta per la drecera.De feina en té a cabassos,de padrons i comptes sacs,ara la ploma no té tintai el desordre fa zig-zags.Però l'homenet, xino-xano,en fa via i endavant,acompanyat nit i diaper sa panxa petulant.I és que és un càrrec vitalici:fer-se'n càrrec una sort!Tot plegat és la rutinad'un homenet anomenat mort.
Fa 16 minuts
1 comentari:
Gerard! No sabía que escribías ^^
Molt bé, molt bé :D
Sobre tu comentario...mmm es que escribo muy de tanto en tanto >.< Ya actualizaré algún día que me vengan ganas de escribir (y que me salga algo, que es lo más difícil siempre jeje)
Un abrazo !
Publica un comentari a l'entrada