L'homenet de la gavardina

Pel camí que ve de Roma,

passeja el batlle amb cor tranquil.

Porta capa i gavardina,

i del barret li'n surt un fil.

Amunt i avall, sempre amb seguici,

parloteja sense descans.

Somriu, convenç, es rasca la closca:

i, en acabat, es refrega les mans.

I si fa tard el peregrí,

l'home del barret no espera.

Amb tres gambades l'ha atrapat,

i se l'emporta per la drecera.

De feina en té a cabassos,

de padrons i comptes sacs,

ara la ploma no té tinta

i el desordre fa zig-zags.

Però l'homenet, xino-xano,

en fa via i endavant,

acompanyat nit i dia

per sa panxa petulant.

I és que és un càrrec vitalici:

fer-se'n càrrec una sort!

Tot plegat és la rutina

d'un homenet anomenat mort.